Buletin Inspesaun Jeral Trabalho 2013



Buletin Inspesaun Jeral Trabalho 2013
Resultadu evolusaun atividade IJT (Jan-Jun 2013)
Inspesaun Jeral Traballu (IJT) hanesan servisu públiku, iha direta dependensia ba membro Governu responsavel ba area Traballu, ho nia knár atu halo kontrolu ba kumprimentu ba norma sira konaba kondisaun traballu, prevensaun ba risku profissional, ba seguransa sosial, kolakasaun, empregu no protesaun desempregu, traballador estrangeiru no normas sira seluk nebe’e lei atribui.
Durante fulan ne’en primeiru (Janeiru-Junho) tinan 2013, halao tiha ona aktividade sira hanesan tuir mai ne’e:
1.       Visita inspesaun traballu

 Atu assegura IJT nia knár nebe’e hatur iha Lei Traballu no Estatutu IJT, maka durante periodu entre Janeiru to Junhu tinan ida ne’e, IJT halao tiha ona 268 visita inspesaun traballu ba área promosaun ba melhoramentu kondisaun traballu ba emprezas nacional no internasional abranje 2,258 traballadores (M/F) no 138 visita inspesaun traballu ba área prevensaun ba risku profissional (seguransa no saúde) ba emprezas nasional no internasional abranje 3,027 traballadores (M/F).
2.      Sosializasaun Lei Traballu

Durante periodu entre Janeiru to Junhu tinan ida ne’e, IJT halao ona sosializasaun Lei Traballu, Estatutu IJT, Lei Greve no Seguransa no Saúde iha servisu iha Distritos 5 ho total 455 partisipante maka hanesan : Distrito Covalima ho total 100 partisipante; Distritu Baucau ho total 102 partisipante; Distrito Ermera ho total 53 partisipante; Distrito Aileu ho total 100 partisipante no Distrito Liquiça ho total 100 partisipante.
Partisipantes sira mai husi empregador, traballador, autoridade lokal (administrador sub distritos no Chefe Sukus sira).
Objetivu sosializasaun atu fahe informasaun ba partisipantes sira konaba implementasaun Lei Traballu, Estatutu IJT, Lei Greve no Seguransa no Saúde iha servisu fatin, atu nune’e kada parte bele hatene sira nia obrigasaun no direitu atu nune’e sira bele kria relasaun insdutria ida nebe’e harmonia, paz no estavel hodi bele hetan produtividade no ekonomia ida nebe’e sustentavel no forte, artikularmenteiha iha sira nia empreza no em jeral ba Nasaun Joven ida ne’e.
3.      Emissaun Pareser ba Vistu Trabalho no Vistu Fixasaun Residensia
Durante periodu entre Janeiru to Junhu tinan ida ne’e, IJT simu 486 pedidu husi ema estrangeiru nebe’e hakarak investe no servisu iha territoriu nacional Timor-Leste hodi bele hetan paraser ba Vistu Traballu no Vistu Fixasaun Residensia.
Husi pedidu sira ne’e, IJT emiti ona 271 pareser favorável ba Vistu Traballu ba traballador estrangeiru qualifikadu no 46 Vistu Fixasaun Residênsia ba empregador nebe hakarak investe iha território nasional tomak. Além de ne’e mos emiti ona 27 pareser desfavorável ba Vistu Traballu ba traballador estrangeirus nebe’e laiha qualifikasaun profissional hodi bele hetan Vistu Traballu.
Além de sira ne’e, IJT mos halao prosessa ona 22 kanselamentu ba pareser Vistu Traballu ne’ebe IJT emiti tiha ona ba traballador estrangeiru bazeia ba pedidu eskrita husi sira nian empregador tamba sira muda ba empreza seluk ka fila fali ona ba sira nian nasaun orijin.
4.      Kazu idenfikadu

Resultadu husi visita Inspesaun nebe’e temi iha leten, IJT indentifika iha duni irregularidade ba direitus traballador sira, liu-liu traballador timor oan. Kazu nebe’e inspector do trabalho sira identifika hamutuk 258 emprezas (189 emprezas nasional) maka iha irregularidade no abranje 2,251 traballador (1,846 traballador nasional). Kazu sira maka hanesan: kazu falta ba pagamentu saláriu mínimo iha 32 emprezas (29 emprezas nasional) abranje 49 traballador (45 traballador nasional); kazu falta de kontratu traballu eskrito iha 38 emprezas (33 emprezas nasional) abranje 275 traballador (233 traballador nasional); kazu seguransa no saúde iha servisu fatin iha 106 emprezas (70 emprezas nasional) abranje 1, 806 traballador ( 1,483 traballador nasional); kazu uza vistu turista halo servisu iha 7 emprezas (1 emprezas nasional) abranje 14 traballador;  kazu sira seluk tan iha 71 emprezas ( 59 emprezas nacional) abranje 107 traballador (85 traballador nasional).

5.      Medidas aplikadu
Resultadu husi irregularidade nebe’e temi iha letan, IJT aplika ona medidas sansionatoriu ba emprezas nebe’e identifikadu iha leten, maka hanesan:  128 termus nofikasaun, 27 auto advertensia no 29 auto notisia total multa $ 10,465.00 (selu tiha ona $7,820.00 no seidauk 2,645.00) ba konta bankaria Estado Timor-Leste.
Além de pagamentu multa, IJT mos obriga empreza sira nebe’e falta atu selu saláriu mínimu no subsídiu anual, horasextraordináriu etc.  atu nune’e hodi selu hikas fali dividas saláriu traballador sira nebe’e sira seidauk selu. Total montante $ 11,109 abranje 85 traballador (71 traballaor nasional) husi 11 emprezas (1 empreza nasional). Dívidas sira ne’e maka hanesan saláriu mínimu 3 traballador; subsídio anual 4 traballador; horas extraodinariu 28 traballador no lisensa anual 39 traballador.
6.      Kontratu Traballu
Durante periodu entre Janeiru to Junhu tinan ida ne’e, IJT registu no legaliza ona 1,456 kontratu traballu eskrita ba traballador (1,162 traballador nacional no 294 traballador internasional) abranje 235 emprezas nacional no internasional.
7.      Queixa apresentadu
Durante periodu entre Janeiru to Junhu tinan ida ne’e, IJT simu no registu ona 64 queixa mai husi 64 trabalhador nacional, husi ida ne’e , 15 kazu resolve ona, 42 kazu sei hela prossessu nia laran no 7 kazu haruka ba servisu mediasaun no konsiliasaun.
Info website IGT:  www.igt.gov.tl
Data Publikasaun 12/7/2013
Inspetur Jeral Traballu

No comments:

Post a Comment

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...